Adéu!

Hola nois i noies!

Ha arribat el moment del comiat. Espero que hàgiu viscut grans aventures a les illes de l'arxipèlag Bongoh. Sé que alguns us hi heu quedat, i que altres heu tornat a les vostres escoles. Sigui com sigui, us desitjo que tingueu un molt bon final de curs i unes merescudes vacances.

El proper setembre, Bongoh iniciarà un nou curs, esperem que animeu als vostres companys d'altres cursos a participar-hi.

A reveure!!!!!!!!

RODAMINAH

Minguella: uns tornem i altres ens quedem

5èA

Vam decidir sortir de l’illa perquè, tot i que aquella illa ens encantava, trobàvem a faltar els pares. Així que vam armar un vaixell, o més ben dit una barqueta, vam equipar-lo amb aigua i menjar i vam salpar.

Al cap d’uns dies, una balena se’ns va cruspir sencers. A dins ens vam  trobar a Gepetto, el pare d’en Pinotxo i ens vam quedar bocabadats quan vam  veure que el famós conte de fades era real. Li vam preguntar quan temps feia que estava allà i ens va dir que tres dies. Li vam oferir  una mica del menjar que portàvem i el va acceptar amb molt de gust. Com no teníem res per fer foc vam pensar que podríem sortir pel forat respiratori i de sobte la balena va frenar en sec. algú l’havia pescat. Vam apropar-nos a la part de la llengua i vam començar a cridar, i algú la va obrir. Era un senyor forçut, i parlava català!

-Sortiu,Ràpid!

Vam córrer cap a la sortida. La boca s’anava tancant cada cop més. Pensàvem que no arribaríem. Vam saltar i... vam  aconseguir sortir d’aquell lloc que olorava a peix.  Vam mirar al  voltant i ... érem a Barcelona!

Vam pensar en la  família i vàrem dir-nos : caldran molts dies per poder  explicar tot el que ens ha passat d’anada i de tornada.

5èB

Després de pensar-ho i rumiar-ho molt, els alumnes de 5èB hem decidit que ens quedem a l’illa unes setmanes més.

Tot i que trobem a faltar els familiars, les mascotes i els amics de fora de l’escola, també hem pensat que aquí a l’illa ens ho estem passant molt bé i ens divertim. Estem coneixent gent nova i altres companys, hem fet nous amics, i a l’illa Ca l’Arnús ens ho vam passar genial!  

L’illa G és molt bonica, és divertida, i ens agrada molt estar-hi amb el grup de companys de la classe. Ja hem enviat un missatge a les nostres famílies per dir-los que no tardarem massa a tornar i a veure’ls, però que de moment… ENS QUEDEM!!

A reveure companys!

Sant Andreu... es queda!!!

Hola Rodaminah, 

Ja hem decidit el que farem... després de molt pensar hem escollit quedar-nos a les Illes Bongoh!!! 

Les raons són moltes però la principal és que ens ho hem passat molt bé. Hem fet moltes activitats que ens han agradat a tots. A més ara ja sabem com són les illes i orientar-nos molt bé. Ja hem descobert com agafar la fruita de tots els arbres de la nostra illa: palmeres, plataners, pomers, cireres ... 

 També hem agafat molta confiança amb els pobladors de la nostra illa “N”, els lletranesos i les lletraneses, i es porten molt bé amb nosaltres i ens ensenyen moltes coses útils per la vida a la illa!!! 

Una cosa important que ens ha fet decidir-nos a quedar-nos ha estat la gran amistat que tenim ja que ningú es baralla i ens ajudem tots. Però sobretot ens volem quedar perquè d’aquesta forma podrem investigar i descobrir tots els misteris que amaguen lles illes Bongoh. 

Abans ens feia molta por estar sense les nostres famílies però ara no en tenim cap perquè tu Rodaminah i els lletranesos i lletranesas sou els nostres familiars, i els nostres amics fan de germans. 

 Ens trobem a les Illes Bongoh!!!

L'ESCOLA LLISSACH TORNA A CASA!!!

No sabíem què fer. Ens ho hem passat molt bé però.... Els nostres pares estarien preocupats? Ja haurien trucat al 012... O, potser no se n'havien ni adonat?

Un dia per la nit ens vam reunir. Tothom teníem opinions diferents. L'un deis que teníem que tornar, l'altre que ens quedàvem, un altre deia que tornéssim un moment a Santpedor i, que després tornéssim a la nostra illa, la illa B. Puff.......què difícil!!!
Després de molt parlar-ne un dels companys va dir:
- Però... si ens quedem aquí, ens quedem sense les colònies de final de curs!!!
i, aviat va estar decidit, havíem de fer les maletes i marxar... ho teníem decidit, aquella seria la darrera setmana que passaríem a la illa.

Vam aprofitar-la per comprar records, enviar les darreres postals als amics i la família, visitar a tota la gent del poble i als veïns de les altres illes, al cangur amb cap de gallina i peus de gat, bé a tothom.

Finalment va arribar el dia de marxar, tots els nostres companys de les altres illes ens van venir a acomiadar. Va ser molt difícil, tots vam plorar... Al cap d'uns moments, es va obrir una porta. Era l'hora! Ningú hi volia entrar:
- Vinga! Va! No és tan difícil! Només cal tancar els ulls i.......... Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!

Quan vam obrir els ulls tornava a ser el dia 12 de Setembre de 2011. Vint-i-cinc nens asseguts en una classe sense enrecordar-se de res del que havia passat. De sobte vam sentir:

- Bon dia nois, avui comencem el projecte BONGOH! La primera activitat.....

Tornem a casa?

Hola Rodaminah!

Ens ha costat molt decidir si ens quedàvem a les illes Bongoh o bé tornàvem a casa, però finalment hem decidit tornar a casa pels següents motius:

Trobaríem a faltar les nostres famílies (no podríem jugar amb els nostres germans, no ens podríem barallar amb ells, enyoraríem les “bronques” dels pares i els seus consells...).

També enyoraríem connectar-nos a Internet i les nostres consoles, les nostres mascotes, veure els partits de futbol per televisió o directament al camp i practicar-lo.

Si no tornéssim ens quedaríem sense escola: l'hort d'en Josep, els jocs d'Educació Física, els professors, el pati, els problemes de mates, el megàfon d'en Moisès, les cançons de música, les colònies i excursions, els treballs de plàstica...

Tot i aquests motius ens va agradar molt la festa de comiat, els jocs (encara que no els poguéssim acabar), conèixer altres escoles i també ens va agradar moltíssim el parc i els regals.

Fins sempre a totes les escoles i Rodaminah.

Adéu.


PD: Us deixem unes fotos de la trobada!

Escolàpies Igualada... Es queda!!!

Els alumnes de 5è d'Igualada hem decidit que després de viure tantes aventures volem seguir quedant-nos a la nostra illa. Volem compartir amb l'arxipèlag i amb els amics que hem fet, molt més temps. Ha estat una experiència inoblidable, plena de sorpreses, d'alegries i de màgia! Tot va començar inesperadament un dia a classe durant el mes de setembre, i a hores d'ara, estem molt contents d'haver participat d'aquest fantàstic viatge.

Després de moltes estones de reflexió, hem arribat a la conclusió que "NO us podem deixar". :D

Fins aviat companys!!!

Activitat 5: Tornem a casa?

Hola nois i noies!


Després de trobada a Badalona de divendres passat, ara sí que hem arribat al final d'aquest viatge... o no... Decidiu-ho vosaltres mateixos.



Què fem: tornem a casa o ens quedem a Bongoh? Feu una intervenció per grup-classe en aquest bloc argumentant perquè torneu a casa o perquè us quedeu a la vostra illa de Bongoh. Responeu a les intervencions dels altres grups-classe (una per classe).


Bona feina!!!!!!! Fins aviat!

RODAMINAH

Activitat 4: Preparem la trobada

Hola nois i noies!

És ben cert que veient les vostres descripcions sobre les illes de Bongoh, cada vegada tinc més ganes de poder-les visitar totes. Quins móns més fantàstics heu descrit!

Ara ja podrem començar a fer els preparatius de la gran festa: la trobada de tots els bongohnians el dia 4 de maig a Badalona.

Heu de preparar:

• la lletra i la música de la cançó que ens cantareu
• i dibuixar un dimoni (els vostres mestres us donaran les instruccions necessàries).

Bona feina! Fins aviat!

RODAMINAH

Descripció de l'illa H

Aquí us presentem la nostra descripció de l'illa H

Descripció de l'illa O Sud

Aquesta és la descripció de la part de l'illa on hem arribat els de 5è A:



I aquesta la descripció de l'illa on hem arribat els de 5è B:

DESCRIPCIÓ DE L'ILLA G - ESCOLES MINGUELLA

5èA

5èB

DESCRIPCIÓ DE L'ILLA - ESCOLÀPIES IGUALADA

DESCRIPCIÓ DE L'ILLA. (ESCOLA LLISSACH)

Activitat 3: Descripció de l'illa. Sant Andreu (Badalona)

Activitat 3: Descripció de l'illa

Hola nois i noies, ens tornem a trobar!

Ja he llegit els textos que heu penjat al blog sobre les maneres tan originals com heu viatjat fins aquí. I també he vist els vostres àlbums d'imatges. Fantàstic!

Ara que ja esteu ben instal•lats, seguim amb la feina. Expliqueu-me com és el poble on us esteu a la vostra illa: el clima, la vegetació, els habitatges, els habitants, les seves preocupacions, a què es dediquen, ... Heu de presentar la vostra descripció amb un pòster multimèdia fet amb Glogster.

Bona feina! Fins aviat!

RODAMINAH

Arribada a l'illa (Escoles Minguella)

Hola companys i companyes! Els alumnes de 5è de l'escola Minguella ja som també a una illa del nostre arxipèlag, a Bongoh. Voleu saber com hi hem arribat? Us ho expliquem:

5èA
Un dijous estàvem avorrits a la classe de castellà i, de sobte, va entrar un senyor per la finestra i ens va segrestar a tots.
Ens va portar a un indret desconegut que es deia “Segresta Nens S.A.”. A la nit, precisament a les 3:24, ens vam poder escapar.
De camí cap a casa vam trobar-nos un submarí d’U.S.A amb la porta oberta i les claus posades, i vam entrar-hi. Tenia programat tornar cap a U.S.A però, nerviosos com una mala cosa, devíem tocar algun botó i el motor va explotar.
Vam sortir volant i vam caure al sud de l’illa G de BONGOH. Vam tenir la sort que era el festival dels llits elàstics i vam caure justament allà i no vam prendre mal.

Arribada del col·legi Anunciata

Classe de 5è A

Tot va començar un dia molt bonic. Era l’hora de fer informàtica amb el Sergi i, tot i que l’Àngel encara no havia arribat, vam començar a baixar a l’aula d’informàtica que es troba al soterrani de l’escola. Un cop vam arribar-hi, van avisar al Sergi que el trucaven per telèfon. Va encarregar a la Lídia que vigilés la classe i va marxar.

A l’aula d’informàtica hi ha una porta que sempre ens havia cridat l’atenció, perquè sempre estava tancada i no sabíem què hi havia. La Núria es va adonar que aquell dia estava oberta i va voler mirar que hi havia dintre.

- Què són aquestes motxilles? – va dir quan va obrir la porta del tot.
- Són motxilles propulsores! – va cridar la Lídia.

Tots vam voler saber què eren i ens les vam provar. De sobte: “Gggrrrrrrrrr...” Totes les motxilles es van encendre i vam sortir disparats per les finestres de la classe.

En aquell moment va entrar l’Àngel, que feia tard, i espantat va anar corrents a buscar el Sergi.

El Sergi estava parlant amb la Teresa, la nostra tutora, i quan l’Àngel els va explicar el que havia vist, no van dubtar ni un moment i van córrer a posar-se una d’aquelles motxilles per anar a buscar tots els nens i nenes de 5è A.

Vam estar volant gairebé vint minuts a una velocitat increïble. Hi havia nens que s’ho estaven passant d’allò més bé, i altres que tenien molta por.

Passada aquesta estona vam aterrar a una espècie de illa. Però on erem realment?

De sobte: - Ai! – va cridar la Miriam. Li havia caigut un coco al cap! En caure al terra el coco es va obrir i vam sentir: - Si voleu saber on estem, amb el proper coco ho sabreu-.
- Au! – va cridar l’Álvaro. El segon coco es va obrir i a dins hi havia un mapa!!!

Vam veure que estavem en una illa, però què hi feiem en aquella illa?

Cliqueu aquí per veure els nostres dibuixos.

Classe de 5è B

Aquell dia era dijous i estàvem a classe de Català, quan el Sergi va entrar a parlar una cosa amb l’Arnel·li. De sobte tots els nens sentíem un soroll molt a prop, però els mestre no ho sentien. De sobte, la motxilla de la Paula Iglesias va començar a moure’s i de dintre va sortir un gnom que portava una samarreta que deia “Bongoh staff”.

Tots estavem molt sorpresos, alguns força espantats, però ens vam posar a riure quan amb una veu molt estranya el gnom va dir:
- Heu de venir tots amb mi!

Increïble!!! La pissarra es va obrir i una corrent d’aire molt forta ens va arrossegar cap a la pissarra cadires i taules incloses.

En cosa de tres minuts, i molt marejats, vam trobar-nos en una espècie de platja. Allà vam fer recompte que hi fóssim tots, el Sergi i l’Arnel·li estaven molt preocupats, i van intentar trucar a l’escola, però no hi havia cobertura.

Vam veure el gnom al nostre costat i volíem preguntar-li què fèiem allà, quan de sobte “Plaff!”, el gnom havia fet una bombolla gegant de xiclet que el va cobrir i en explotar va desaparèixer.

- Mare meva – va cridar l’Arnel·li – com avisarem els pares i a l’escola que estem aquí? La cara del Sergi era de molta preocupació també.

Cliqueu aquí per veure els nostres dibuixos.