diumenge, 22 de gener del 2012

Arribada del col·legi Anunciata

Classe de 5è A

Tot va començar un dia molt bonic. Era l’hora de fer informàtica amb el Sergi i, tot i que l’Àngel encara no havia arribat, vam començar a baixar a l’aula d’informàtica que es troba al soterrani de l’escola. Un cop vam arribar-hi, van avisar al Sergi que el trucaven per telèfon. Va encarregar a la Lídia que vigilés la classe i va marxar.

A l’aula d’informàtica hi ha una porta que sempre ens havia cridat l’atenció, perquè sempre estava tancada i no sabíem què hi havia. La Núria es va adonar que aquell dia estava oberta i va voler mirar que hi havia dintre.

- Què són aquestes motxilles? – va dir quan va obrir la porta del tot.
- Són motxilles propulsores! – va cridar la Lídia.

Tots vam voler saber què eren i ens les vam provar. De sobte: “Gggrrrrrrrrr...” Totes les motxilles es van encendre i vam sortir disparats per les finestres de la classe.

En aquell moment va entrar l’Àngel, que feia tard, i espantat va anar corrents a buscar el Sergi.

El Sergi estava parlant amb la Teresa, la nostra tutora, i quan l’Àngel els va explicar el que havia vist, no van dubtar ni un moment i van córrer a posar-se una d’aquelles motxilles per anar a buscar tots els nens i nenes de 5è A.

Vam estar volant gairebé vint minuts a una velocitat increïble. Hi havia nens que s’ho estaven passant d’allò més bé, i altres que tenien molta por.

Passada aquesta estona vam aterrar a una espècie de illa. Però on erem realment?

De sobte: - Ai! – va cridar la Miriam. Li havia caigut un coco al cap! En caure al terra el coco es va obrir i vam sentir: - Si voleu saber on estem, amb el proper coco ho sabreu-.
- Au! – va cridar l’Álvaro. El segon coco es va obrir i a dins hi havia un mapa!!!

Vam veure que estavem en una illa, però què hi feiem en aquella illa?

Enllaç



Classe de 5è B

Aquell dia era dijous i estàvem a classe de Català, quan el Sergi va entrar a parlar una cosa amb l’Arnel·li. De sobte tots els nens sentíem un soroll molt a prop, però els mestre no ho sentien. De sobte, la motxilla de la Paula Iglesias va començar a moure’s i de dintre va sortir un gnom que portava una samarreta que deia “Bongoh staff”.

Tots estavem molt sorpresos, alguns força espantats, però ens vam posar a riure quan amb una veu molt estranya el gnom va dir:
- Heu de venir tots amb mi!

Increïble!!! La pissarra es va obrir i una corrent d’aire molt forta ens va arrossegar cap a la pissarra cadires i taules incloses.

En cosa de tres minuts, i molt marejats, vam trobar-nos en una espècie de platja. Allà vam fer recompte que hi fóssim tots, el Sergi i l’Arnel·li estaven molt preocupats, i van intentar trucar a l’escola, però no hi havia cobertura.

Vam veure el gnom al nostre costat i volíem preguntar-li què fèiem allà, quan de sobte “Plaff!”, el gnom havia fet una bombolla gegant de xiclet que el va cobrir i en explotar va desaparèixer.

- Mare meva – va cridar l’Arnel·li – com avisarem els pares i a l’escola que estem aquí? La cara del Sergi era de molta preocupació també.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada